ANÀLISI DE LA REALITAT

Després d’haver realitzat les enquestes als diferents col·lectius del centre, s’han pogut plasmar els resultats a la matriu d’anàlisi. Aquesta es divideix en quatre conceptes: governança, habitança, alteritat i ethos, seguidament la seva dimensió, els seus indicadors i els agents corresponents.

 

Després d’haver elaborat l’anàlisi, s’han pogut observar diverses desigualtats digitals. 

 

En primer lloc, la governança  la qual està formada pels òrgans formals i els informals. Els indicadors que ens permeten analitzar la governança són els òrgans de participació formals i informals hi ha. Partint d’aquests indicadors hem pogut veure que els òrgans de participació formals del Casal Claret són l’equip tècnic, una assemblea i una directora i els informals el pati, l’espai dels deures i l’espai obert per consultes.

A més, encara que els i les professionals del centre ens diguessin que era una entitat amb molt poca jerarquia, al cap i a la fi sempre hi ha un òrgan que pren les decisions, per tant aquesta és una altra desigualtat detectada.

 

En segon lloc l’habitança. Es constitueix de dues dimensions, l’espai digital físic i l’espai digital virtual on es divideixen en dos indicadors, l’accés físic i l’accés virtual. El centre consta de l’accés a l’espai virtual de la pàgina web i les xarxes socials, on cada persona pot entrar i observar les publicacions. En canvi a l’accés físic un punt en comú que tenen els tres agents analitzats, és que a cada planta hi ha connexió a internet, però una diferència és que tant la Laura com els/les voluntaris/es disposen d’ordinadors propis i els/les joves poden fer servir 8 ordinadors fixos i 6 ordinadors portàtils compartits dins el centre.

 

Amb relació a l’alteritat, l’accés motivacional cada agent té diferents vies motivacionals a l’hora de fer servir les tecnologies, per exemple, els/les joves els hi és una manera d’investigar, de desconnectar, en canvi tant com la Laura com els/les voluntaris/es la seva motivació és el creixement personal, el bé comú o la recerca d’informació. En relació amb l’accés material els joves pateixen una desigualtat digital concreta, 10 a 12 joves tenen accés a internet al seu domicili, en canvi els 2 restants, esmenten que no. Seguidament, tant com la Laura com els/les voluntaris/es tenen ordinadors fixos i accés a internet. 

Cada agent té les mateixes habilitats digitals i no hem pogut trobar cap desigualtat, ja que consideren que són útils pel dia a dia i aquest fet succeeix també als usos tecnològics, els quals cada un d’ells i elles pot accedir-hi sempre que ho necessitin i vulguin. 

Destaquen en un punt comú en relació amb les desigualtats digitals, la vellesa dels ordinadors i la lentitud de la connexió comporta una problemàtica durant el seu ús.

 

Finalment, a l’Ethos es pot observar un punt bastant positiu, ja que no existeixen jerarquies dins el centre i es tenen en compte totes les opinions.