RECURS SOCIODIGITAL
El col·lectiu escollit per a realitzar el nostre recurs sociodigital és el penitenciari.
Al llarg de la carrera hi ha molt poques assignatures en les quals es treballi amb aquest àmbit i creiem que, com a educadores, és necessari que deixi de ser un tema oblidat i estigmatitzat.
A més, també pensem que és un col·lectiu vulnerable i amb moltes desigualtats digitals i socials.
ANALISIS DE LES FONTS D'INFORMACIÓ
Després de realitzar la recerca per la xarxa sobre el tema escollit, hem decidit que les tres fonts d'informació siguin tres articles relacionats amb les tecnologies i els centres penitenciaris.
Clicant al títol de les fonts podreu accedir a elles.
Aquest article fa referència al Punt Òmnia que hi ha al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. A través d’aquest recurs, els nois d’entre 18 i 25 anys, poden desenvolupar les habilitats necessàries per a l’ús de les TIC.
Es tracta d’un col·lectiu que es poden trobar amb doble exclusió social, com són la social i la digital, ja que molts d’ells no han fet servir mai un ordinador. Per tal que ells es puguin desenvolupar i pensar de forma crítica tenen un taller per a poder adquirir les competències bàsiques de les TIC. Es fan tallers amb un màxim de 8 participants, un ordinador per persona i fan intervencions grupals, comunitàries i individuals amb la finalitat que puguin aprendre i acabar utilitzant les TIC en el seu dia a dia. En l’article se’ns explica que per poder potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació es fan sessions teòriques que després es duen a terme a la pràctica. En aquestes sessions es pretén potenciar el sentit positiu i educatiu que poden acabar tenint les xarxes socials de la mateixa manera que saber redactar i donar forma a textos personals.
La pandèmia de la COVID-19 ha marcat molt les nostres relacions socials, però en l’àmbit penitenciari aquestes encara han quedat més afectades per la falta de tecnologies que tenen els presos. Un cop es va decretar l’estat d’alarma les visites van quedar totalment anul·lades. En aquest article primer de tot ens explica les mesures de comunicació que tenen els usuaris a les presons d’Espanya. Seguidament ens explica com es van adaptar a la nova situació de la pandèmia: van doblar el nombre de trucades que podien fer els presos i es van subministrar 205 mòbils per poder fer videotrucades (vigilades per funcionaris). Les presons de l’Estat actualment estan molt poc desenvolupades digitalment. També ens exposa arguments per avançar cap a la digitalització: reinserció, humanitat i seguretat. Les tecnologies a presó afavoreixen també la inserció laboral, ja que actualment moltes ofertes de feina les trobem per internet.
L'alfabetització digital com a factor d'inclusió social: una mirada crítica.
Aquest tercer article ens exposa un estudi realitzat a les Illes Canàries en el qual s’investiga si l’alfabetització digital és un recurs per la inclusió social de col·lectius vulnerables (persones amb discapacitats, persones amb fracàs escolar i persones amb privació de la llibertat).
L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar programes formatius que s’apliquen en accions d’alfabetització digital per a col·lectius de risc per desenvolupar habilitats i competències per la integració social.
Un cop realitzada la investigació, s’han arribat a les següents reflexions: que l’alfabetització digital no és una eina cap a la millora de col·lectius amb exclusió social, ja que es tendeix a fer una formació més tecnològica i no cap als valors cooperatius i col·lectius, que en comptes de fer formacions tan generals, es facin formacions ateses a les necessitats de les persones i que finalment, el desenvolupament d’aquesta societat les duen a terme les ONG i no les mateixes institucions formals.
JUSTIFICACIÓ DEL RECURS SOCIODIGITAL
Un cop analitzats els articles anteriors hem pogut detectar diverses mancances tecnològiques en el règim de privació de llibertat. A continuació posem un llistat d’algunes de les carències trobades:
-
Falta d’ordinadors i mòbils al centre: a causa de la pandèmia mundial s’ha digitalitzat tot i aquesta digitalització no ha acabat d’arribar als centres penitenciaris.
-
Falta de comunicació amb l’exterior a causa de la mala praxi duta a terme durant la pandèmia (tot i això, abans de la COVID-19 ja hi havia algunes mancances).
-
Poc accés a internet al·legant que el restringeixen per seguretat.
-
Les sessions formatives que hi ha per l’alfabetització digital són tan generals que fa que els assistents d’aquestes no prosperin.
-
No se’ls ensenya la utilitat real que poden tenir les TIC en el seu dia a dia.
Per donar visibilitat a les mancances trobades hem decidit crear una imatge interactiva en la qual s’exposaran diferents informacions. D’aquesta manera ens podem adonar de les desigualtats digitals amb les quals es troben les persones que es troben privades de llibertat.
Objectius del recurs:
-
Fer enquestes als companys de classe per saber quin coneixement tenen sobre les TIC i els centres penitenciaris.
-
Donar a conèixer les mancances i desigualtats digitals que hi ha en l'àmbit penal.
-
Esbrinar si realment les TIC són eines inclusives.
-
Conèixer quins recursos es van utilitzar en els centres durant la pandèmia de la COVID-19.
Hem decidit utilitzar l'aplicació de Genial.ly perquè, després de buscar per internet diverses opcions, hem vist que en aquesta hi ha molta varietat d'eines i creiem que una imatge interactiva és un recurs poc utilitzat i que és molt efectiu.
A més, en ser un recurs que mai havíem utilitzat hem hagut d'espavilar-nos i entendre com funcionava, de manera que les nostres competències digitals han augmentat.
EVIDÈNCIA DEL RECURS SOCIODIGITAL
L'eina utilitzada per fer el recurs sociodigital ha sigut una imatge interactiva de la plataforma Genial.ly.
A més, també hem utilitzat dues plataformes més per realitzar les enquestes (Mentimeter.com) i per fer un mural (App.mural.co).
CONCLUSIONS
Al llarg de la nostra etapa educativa l'àmbit penitenciari ha estat molt poc treballat i a més no en sabem quasi res i, com a educadores, és important conèixer tots els col·lectius amb els quals podem treballar. Concretament en aquest àmbit, no coneixíem quin ús tenen les TIC i com les educadores socials hi poden interactuar.
Realitzant aquest recurs ens hem adonat que hi ha una mancança envers les TIC, ja que es tendeix a generalitzar-ne l’ús i realment aquesta opció no és viable.
Des d’un inici, ens pensàvem que a l’àmbit penitenciari les TIC són un recurs poc utilitzat, però ens hem adonat que arran de la Covid-19 estan agafant protagonisme, ja que era l'única via de comunicació. Malgrat això, les tecnologies dins els centres penitenciaris encara tenen un llarg camí fins a arribar a la digitalització que hi ha fora dels centres perquè encara hi ha molta oposició a aquesta proposta d’actualització. Mentre fèiem el treball ens anàvem adonant de la importància que tenen aquestes tecnologies en el dia a dia de les persones privades de llibertat, ja que, a més de comunicar-se amb els familiars o amics, també és una eina de connexió amb l’exterior. És a dir, dins de l’aïllament que suposa viure en un centre penitenciari, les notícies del dia a dia els ajuden a no estar tan aïllats de la realitat. A través dels articles analitzats hem après que aquesta alfabetització digital fa que desenvolupin el pensament crític.
Ens ha cridat l’atenció que es tendeixi a pensar que l’alfabetització digital és un recurs per estar “més inclòs a la societat”. Sovint les persones dels centres penitenciaris no han tingut un contacte previ amb un ordinador, fet pel qual fa que a l’hora de començar a fer servir aquestes tecnologies aquesta persona necessiti més temps, ja que no té alfabetització digital i han de començar des de zero. Tot i això, quan s’imparteixen tallers de digitalització moltes vegades no es tenen en compte els contextos d’aquestes persones i per tant no es respecten els seus temps d’aprenentatge. Això fa que aquests tallers siguin contraproduents, ja que els assistents no poden aprofitar els aprenentatges que els hi donen.
A més aquest treball ens ha ajudat a ampliar el nostre vocabulari digital, ja que abans de fer-lo no sabíem què era un recurs digital com a tal.
Finalment, també ens hem adonat que hi ha moltes aplicacions útils, les quals no fem servir, perquè tendim a fer servir aquelles que ens donen confort, com és el cas del PowerPoint o el Prezzi. D’aquesta manera, hem conegut alguns recursos més eficaços, com és el cas del Genial.ly. Aquest ens ha permès aprendre com fer una imatge interactiva i també hem pogut descobrir que a vegades els límits ens els posem nosaltres mateixes.